dijous, 29 de setembre del 2011

TERMINOLOGIA


Com us vaig dir, estic aprenent català. Assisteixo a cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística aquí a Girona. És una llastima que en el meu país, els EUA, no hi hagi una organització nacional semblant on immigrants i visitants puguin aprendre anglès. Per què nosaltres no entenem el que els catalans entenen tan clarament? La llengua és la porta d’entrada al món cultural i el vehicle d'integració. El coneixement de la llengua pròpia d’un país fa créixer els sentiments d'identitat.

Encara estic aprenent la terminologia per designar les figures del món geganter: gegant, gegantó, capgròs, nan, bèstia, bestiari. També estic aprenent els tipus de bèsties com bèsties de foc, bèsties de ploma (algunes de les qual són bèsties de foc!). A més, estic aprenent tipus específics de besties com àliga (o àguila), lleó i bou (algunes persones diuen que són tres dels quatre evangelistes), mulassa, drac, víbria i tarasca.

Quines figures són gegants i quines són gegantons? He sentit varies definicions d’una paraula i de l’altra. Per exemple, un gegantó és menys alt i menys pesant que un gegant i, per tant, un nen pot portar-lo. Segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, gegant vol dir “Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions” (pàg. 830). Més o menys sí, encara que avui la figura també pot ser feta de metall i fibra de vidre. Pel que fa a la paraula gegantó no hi apareix.




Quines figures són nans i quines són capgrossos? Una resposta que vaig rebre és que un capgròs no té cos mentre que un nan en té. Segons el Gran Diccionari, capgròs vol dir “nan” (pàg. 308) i un nan és una “Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que dóna l’aspecte de curt de cos” (pàg. 1137). Cada capgròs o nan és grotesc en el sentit d'anormal, rocambolesc o extravagant, però no són tots lletjos o esgarrifosos; de fet, alguns són maquíssims com l’Esquivamosques de Girona i la cara del sol somrient que vaig veure a la Mercè de Barcelona l’any passat. Segons en Carles Vivó, “a Girona, no se’ls ha anomenat mai nans, com en altres llocs, sinó capgrossos o, en llenguatge col.loquial, cabessuts” (“Llegendes i misteris de Girona,” Carles Vivó, Quaderns de la Revista de Girona, núm. 24, 1989, pàgs. 80-81). Jo encara no he sentit la paraula cabesssut aquí a Girona. Estic esperant sentir-la.


Les definicions, ja siguin donades per una persona o un diccionari, m’interessen molt. Però el que m’interessa més és com s'usa la terminologia gegantera. Per exemple, un membre del món geganter em va explica que un gegant no és una bèstia. En aquest cas, un bestiari no conté ni gegants ni gegantes. Però he llegit que el 1859 tot el bestiari de la ciutat de Girona, incloent “els gegants, cavallets, dragons, mulassa, àguila” que l’Ajuntament guardava, “es va perdre irremissiblement.” (Segons en Carles Vivó, només l’Àliga sobrevisqué l'ensorrament del sostre de la capella de Sant Miquel.)

“Una llàstima!” declarà en Pep Vila, filòleg i autor de l’article “Un cavallet a la processó del Corpus gironí el 1595” (Revista de Girona, núm. 182, maig - juny 1997, pàgs. 43-45). D’acord. Però avui l’Ajuntament guarda gegants vells (en Fèlix i la Maria Àngels) i nous (en Carlemany i l’Anna Gironella), cavallets, un drac que es diu Beatusaurus, en Gerió, l’Àliga de la Ciutat i capgrossos (nans?) anomenats històrics (tot i que n'hi havia d'altres durant els segles XIX i XX). La tradició gegantera està viva aquí a Girona i a tot Catalunya i també ho està la terminologia que pertany a aquesta tradició. Estic contentíssima de continuar aprenent com la gent l'empra!

dijous, 15 de setembre del 2011

Gran participació popular als actes de la Diada Nacional de Catalunya celebrats a Palafrugell



La Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell ha estat marcada per la gran participació popular als actes al voltant de l’onze de setembre. Els carrers cèntrics de la vila i l’espai de la plaça de Can Mario s’han omplert de gent que ha gaudit de la música, la tradició i els actes institucionals de l’onze de setembre d’enguany. Les activitats al municipi s'han iniciat a les 10.30 del matí, amb una cercavila, que ha sortir de la plaça Nova i ha portat a la gent fins a la plaça de Can Mario, on s’han realitzat els actes al voltant de la Diada. Seguidament, a les 11 del matí, el protagonisme ha estat pels balls tradicionals amb La Fal·lera Gironina i l’Esbart Mestre Sirés, que han donat pas als parlaments i la hissada de la senyera, al so d’Els Segadors. A continuació la Coral Els Virolets i la cobla Amoga, han ofert una cantada i una audició de sardanes, les quals s’han dansat al voltant de l’obra escultòrica La Sardana, de José Luís Pascual. Un vermut popular ha servit per posar el punt i final als actes institucionals de la Diada.

Tot i això, els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Palafrugell es van iniciar el dissabte 10 de setembre amb el “Concert Diada Jove”, amb els grups La Puça Diatònica, Plan B i Alls Nous Piquen, que van actuar a partir de 2/4 de 10 de la nit a la plaça de Can Mario amb entrada gratuïta.
Podeu veure una galeria de fotos de la Diada aquí.

Article extret de la web oficial de l'Ajuntament de Palafrugell




dimecres, 14 de setembre del 2011

La pastisseria Faure de Girona tanca les portes

La pastisseria Can Faure, del carrer Argenteria de Girona, va tancar dilluns després de 76 anys d'existència. El negoci, regentat per Frederic Faure, va tancar les portes enmig d'una festa que en alguns moments va col·lapsar el carrer. A més de clients i veïns, els propietaris van estar acompanyats de la colla gegantera La Fal·lera i grups musicals, amb els quals Faure col·labora. “En alguns moments la cua de gent arribava fins als Quatre Cantons”, explicava el pastisser, que va viure molt emocionat el tancament, per l'etapa que ha tancat, però sobretot pel suport rebut. “Em sento empès a tornar l'afecte de la gent col·laborant més del que ja feia en el que pugui“, va afegir.

Noticia extreta del diari EL PUNT - JORDI NADAL
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/452675-la-pastisseria-faure-de-girona-tanca-les-portes.html


dimarts, 13 de setembre del 2011

La pastisseria Faure tanca les portes

Can Faure s´acomiada
La colla gegantera Fal·lera Gironina va amenitzar un acte que va congregar desenes de persones a l'interior del local   
   
Fredi Faure, en primer terme, aplaudeix durant la comparsa que va brindar la colla gegantera Fal·lera Gironina al davant de l'establiment.


JORDI NIERGA Quan passaven pocs minuts de dos quarts de vuit de la tarda, el portal que salvaguarda la pastisseria Faure de Girona s'alçava ahir per darrer cop per brindar un últim comiat a la seva clientela, que accedia a l'interior del local per acompanyar el seu propietari, Fredi Faure, en un acte que clausurava els 76 anys de vida d'un dels establiments més emblemàtics de la ciutat.

Guarnida amb figures representatives de dos dels seus productes estrella, els Pets de Bisbe i les Mosques de Sant Narcís, la botiga s'anava fent petita a mesura que avançaven els minuts i desenes de clients s'endinsaven a les seves entrayes. Tots ells, van poder gaudir d'un piscolabis marca de la casa i d'una copa de cava, refrigeris que es repartien mentre Faure i família atenien amb complicitat els assistents.

Un dels instants més emotius va arribar de la mà de la colla gegantera Fal·lera Girona, que es va presentar a la Rambla Argenteria tot entonant una comparsa dirigida exclusivament al gerent de la pastisseria, un apassionat d'aquests espectacles molt vinculat amb la colla gironina. "Estic al·lucinat i no m'ho esperava gens, perquè venia amb la intenció de fer un comiat tranquil i m'he trobat amb aquest gran muntatge", va comentar un sorprès Faure, que també es va animar amb la percussió mentre al seu voltant dansaven dos gegants de la Fal·lera.

Tot i l'adéu, condicionat entre altres causes per la "manca de veïnatge que hi ha actualment", Faure no va dubtar a afirmar que tancava una època "amb un somriure", i va voler recordar especialment "la família i els clients, que s'han portat molt bé", mentre repassava la llarga trajectòria d'una pastisseria que va fer dels seus productes genuïns el seu gran tret identitari.

Noticia extreta del DiarideGirona




Cercavila de l'11 de setembre a Girona

A Girona, la independència té pressa
Entre 2.500 i 5.000 persones, segons les fonts, van participar en la manifestació convocada per la CUP i Maulets, que va esdevenir un potent exemple de reivindicació cívica
12/09/11 02:00 - Girona - Dani Chicano


Unes 2.500 persones segons fonts de la Policia Municipal, 3.000 segons els Mossos d'Esquadra i 5.000 segons l'organització, van participar ahir al vespre en la manifestació convocada per Maulets i la CUP a Girona, que es va convertir en un potent i vistós paradigma de reivindicació cívica. A l'inici de la marxa, a simple vista, es podia comprovar que hi havia molta més gent que l'any anterior –1.600 segons la Policia Municipal, curiosament, també 5.000 segons l'organització–, i també es podia comprovar que a Girona la independència, seguint allò que predicava Heribert Barrera, té pressa, molta pressa. Va quedar clar en els parlaments anteriors a la celebració de la manifestació –es va fer feixuc pel gran nombre d'oradors i per la reiteració d'arguments–, amb intervencions, entre d'altres, de Barkatxo Ruiz (diputada de Bildu al Parlament de Navarra), Carles Bonaventura (regidor a l'Ajuntament de Girona, de Reagrupament), Jordi Alemany (Maulets) i Dani Cornellà (alcalde de Celrà, de la CUP). Tots, en els seus parlaments, van fer referència, de manera més o menys abrandada, però sempre molt clara, segons els seus discursos, a l'espoli fiscal que pateix el país, al fracàs del model autonomista, a la connivència del poder polític amb la banca i l'empresariat per destinar diner públic als primers i engegar una injusta reforma laboral que acontenti els segons i, sobretot, a la recent i precipitada reforma de la Constitució, a la facilitat amb què els dos partits majoritaris a Espanya, guardians de la seva integritat, s'han posat d'acord quan els ha convingut per reformar-la, i a la recent resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que suposa un atac en tota regla al sistema d'immersió lingüística que es posa en pràctica amb èxit, des de fa anys, a les escoles del país. Aquestes dues darreres qüestions han fet un favor enorme a l'independentisme, com va reconèixer en el seu discurs Carles Bonaventura, perquè contribueixen de manera impagable a la tasca de conscienciació i mobilització, tal com es va comprovar a Girona, on gairebé es va doblar el nombre d'assistents de l'any passat a aquest mateix acte –va ser després de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, en una doble capçalera, hi van ser representats alguns partits que ahir no hi eren, com ara CiU i el PSC–, i com es va poder veure en la marxa de torxes de dissabte, la cinquena, en què hi van participar unes 1.300 persones, més gent que mai. Ahir, de capçalera només n'hi havia una, amb una pancarta, precedida d'una gran estelada, que hi deia: “Pels drets nacionals i socials. Independència Països Catalans.”

“Independència” va ser la proclama més repetida, en els parlaments i en la manifestació, que va esdevenir un exemple de civisme, sense incidents i amb accions reivindicatives dels Maulets, que assenyalaven directament el capital –van enganxar una pancarta en una oficina bancària que deia “Els vostres beneficis, els nostres sacrificis” i van cremar un caixer automàtic fet de cartró–, el poder que imposa retallades –van cremar unes tisores enormes de cartró– i contra l'Estat, llançant un munt de pintura contra la façana de l'edifici que havia estat la seu de la Subdelegació del Govern Civil, a Jaume I. L'actual seu de la Subdelegació, que com l'anterior està hiperbòlicament il·luminada de manera habitual, sense que l'afectin els plans d'estalvi energètic, ahir restava fosca, i blindada per diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra. Només tacaven les parets els reflexos blaus dels llums de les furgonetes policials. La mateixa organització, però, ja va procurar que no s'hi acostés ningú per evitar incidents amb la policia, que només es van endur alguna escridassada i un munt de mirades de desconfiança. Mentrestant, la manifestació, que va engegar a quarts de nou, i va acabar cap a les deu de la nit per deixar pas a una sessió de discjòqueis, va transcórrer pacíficament, amb tota mena de proclames de gran contundència i amb intervencions continuades de la incombustible banda de percussió d'Els Diables d'En Pere Botero, i de la banda, bastoners, capgrossos i gegants de la imprescindible Fal·lera Gironina, que aportaven el toc festiu necessari per contenir i canalitzar la justificable indignació. A Girona, la independència té molta pressa; ahir va quedar demostrat.



dimarts, 6 de setembre del 2011

PEUS




Hola! Sóc la Nina Kammerer, antropòloga nord-americana. Estic estudiant català, la porta al món geganter, un món que m’interessa molt. Estic fent treball de camp amb la Fal·lera Gironina. En Jordi Pla, el cap de colla, m'ha convidat a escriure algunes notes. Tot i que encara estic a l'inici de la meva recerca, espero que les observacions escrites d’un punt de vista estranger us agradin.

Aquesta és la meva primera nota ocasional:

PEUS

En el cas que tu, com jo, tinguis fal·lera per la Fal·lera Gironina, ja saps la importància dels peus. Sense geganters els gegants no ballen, sense bastoners no hi ha balls de bastons, i sense la gent que porta capgrossos aquests tampoc no ballen. (No entenc perquè no existeix la paraula capgrosser.) Sense peus humans, gegants, bastons i capgrossos no il·lusionen a tothom pels carrers d'arreu. També hem de recordar que sense els músics – i els seus peus que fan cercaviles – ni els gegants, ni els bastoners, ni els capgrossos ballen!


Existeixen petites rèpliques de gegants i capgrossos. Algunes estan a la venda, altres exposades a botigues que han donat menjars i begudes als músics durant les matinades; altres estan amuntegades a l’armari de Fal·lera, records de sortides passades.


No sé quan es va produir el primer mini-gegant, però n'hi ha de molt nous i de molt antics a Catalunya i a l'estranger. Gairebé no n’hi ha cap que tingui peus. Potser els únics que tenen peus van ser fets per en Nuxu Perpinyà. Al logotip de Fal·lera on surten els gegants ballant, tampoc falten els peus dels geganters. De fet, les obres d’en Nuxu em fan recordar que el món geganter és un món humà, que cada gegant, bastó i capgròs està animat per una persona.

Quan miro els peus ballant dels geganters, d'altres membres de Fal·lera i d’altres colles geganters de i de Catalunya i de Catalunya Nord, sobretot aquells que porten espardenyes de vetes, penso en tota la gent que ha portat gegants, bastons i capgrossos durant la llarga història gegantera catalana. Visca els geganters, els bastoners i els portadors dels capgrossos; i visca els músics, que no només són un servei sinó una part essencial!