TERMINOLOGIA

Com us vaig dir, estic aprenent català. Assisteixo a cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística aquí a Girona. És una llastima que en el meu país, els EUA, no hi hagi una organització nacional semblant on immigrants i visitants puguin aprendre anglès. Per què nosaltres no entenem el que els catalans entenen tan clarament? La llengua és la porta d’entrada al món cultural i el vehicle d'integració. El coneixement de la llengua pròpia d’un país fa créixer els sentiments d'identitat.

Encara estic aprenent la terminologia per designar les figures del món geganter: gegant, gegantó, capgròs, nan, bèstia, bestiari. També estic aprenent els tipus de bèsties com bèsties de foc, bèsties de ploma (algunes de les qual són bèsties de foc!). A més, estic aprenent tipus específics de besties com àliga (o àguila), lleó i bou (algunes persones diuen que són tres dels quatre evangelistes), mulassa, drac, víbria i tarasca.

Quines figures són gegants i quines són gegantons? He sentit varies definicions d’una paraula i de l’altra. Per exemple, un gegantó és menys alt i menys pesant que un gegant i, per tant, un nen pot portar-lo. Segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, gegant vol dir “Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions” (pàg. 830). Més o menys sí, encara que avui la figura també pot ser feta de metall i fibra de vidre. Pel que fa a la paraula gegantó no hi apareix.

Quines figures són nans i quines són capgrossos? Una resposta que vaig rebre és que un capgròs no té cos mentre que un nan en té. Segons el Gran Diccionari, capgròs vol dir “nan” (pàg. 308) i un nan és una “Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que dóna l’aspecte de curt de cos” (pàg. 1137). Cada capgròs o nan és grotesc en el sentit d'anormal, rocambolesc o extravagant, però no són tots lletjos o esgarrifosos; de fet, alguns són maquíssims com l’Esquivamosques de Girona i la cara del sol somrient que vaig veure a la Mercè de Barcelona l’any passat. Segons en Carles Vivó, “a Girona, no se’ls ha anomenat mai nans, com en altres llocs, sinó capgrossos o, en llenguatge col.loquial, cabessuts” (“Llegendes i misteris de Girona,” Carles Vivó, Quaderns de la Revista de Girona, núm. 24, 1989, pàgs. 80-81). Jo encara no he sentit la paraula cabesssut aquí a Girona. Estic esperant sentir-la.

Les definicions, ja siguin donades per una persona o un diccionari, m’interessen molt. Però el que m’interessa més és com s'usa la terminologia gegantera. Per exemple, un membre del món geganter em va explica que un gegant no és una bèstia. En aquest cas, un bestiari no conté ni gegants ni gegantes. Però he llegit que el 1859 tot el bestiari de la ciutat de Girona, incloent “els gegants, cavallets, dragons, mulassa, àguila” que l’Ajuntament guardava, “es va perdre irremissiblement.” (Segons en Carles Vivó, només l’Àliga sobrevisqué l'ensorrament del sostre de la capella de Sant Miquel.)

“Una llàstima!” declarà en Pep Vila, filòleg i autor de l’article “Un cavallet a la processó del Corpus gironí el 1595” (Revista de Girona, núm. 182, maig - juny 1997, pàgs. 43-45). D’acord. Però avui l’Ajuntament guarda gegants vells (en Fèlix i la Maria Àngels) i nous (en Carlemany i l’Anna Gironella), cavallets, un drac que es diu Beatusaurus, en Gerió, l’Àliga de la Ciutat i capgrossos (nans?) anomenats històrics (tot i que n'hi havia d'altres durant els segles XIX i XX). La tradició gegantera està viva aquí a Girona i a tot Catalunya i també ho està la terminologia que pertany a aquesta tradició. Estic contentíssima de continuar aprenent com la gent l'empra!