La fal.lera es desperta al paratge de l'Arritxulo a les 7,30 del matí. Els més mandorsos i mandroses estiren els minuts fins més enllà de les 8,00. Ja n'hi ha de motius per quedar-se un xic més a dins el sac, l'aigua de la dutxa està glaçada!!! Sembla que seguint el tòpic, aquests bascos ens volen fer entendre les seves costums...
A les 10,30, la nostra xofer ens recull a l'Arritxulo per fer via cap a Donosti. Avui és la festa gran. Ha començat la "semana grande" i la fal.lera tenim el goig de formar part de la cercavila amb els capgrossos i gegants de la ciutat!!!
El camí des de l'Arritxuelo a Donostia és lleu, comparat amb el trajecte de dia 13, les 10 hores des de Girona fins a Oiratzun. A Donostia arribem i la parada del bus és el Paseo Nuevo, on sense posar-nos d'acord, tots junts enfilem direcció "El peine del viento". Abans però, fem la rebuda a la família Martín Bosch, ja som 4 més al nostre viatge per el País Basc.
A l'alçada de la Concha, fem un amago i uns quants decidim que " El peine del viento" no és el nostre destí un dia com avui. A la tarda ens espera una cercavila de 3 hores, per això, ens desviem direcció centre, amb l'objectiu de compartir unes tapetes típiques donostiarres.
Fem parada i fonda a la Catedral del Buen Pastor i cap al carrer Fermín Caveto, que el bar la mejillonera ens espera. Primera tapa: calamares bravos y patates braves, acompanyat d'un bon txacolí. Els carrers són jocosos, plens de gent festiva que apfrofita les festes per vestir les seves millors gales. Nosaltres anem passejant mentre uns quants "vampirs" maten a les víctimes humanes i caçadors. (La comissió de jocs ens té ben entretingudes i entretinguts).
Per el barri vell ens anem perdent, fins que dins el Munto trobem un lloc per dinar... Resposem i agafem forces per estar ben preparades i preparts per l'esperada cercavila. En tenim ganes i il.lusió. Estem disposades a fer una de les millors cercaviles!!!!
Cap a les 17.00, ja tornem a ser tots al bus, per fer un canvi de vestuari! Els capgrossos són a punt, les bastoneres també, els gegants (només 2) estan en plena forma, més s'ho val que ho estiguin perquè només dos geganters i 3 hores de cercavila, és una combinació una mica perillosa. Els músics tot darrera també estem a punt. Ens apropem fins la plaça del Museo de St.Telmo i allà fem el temps necessari perquè la comparsa de gegants i capgrossos de Donosti ens vingui a buscar.
Ja ens plantem a les 18,30, i ens vénen a buscar. Els nens i nenes, els joves i els no tan joves, s'apropen per fer el curiós davant els capgrossos. Es nota que hi ha molta tradició de capgrossos! Els nens estan ben nerviosos per si de cas els nostres capgrossos també són com els de Donosti i piquen amb els budells inflats! L'altra atracció de la fal.lera per els Donostiarres són els gegants. Ara una foto aquí i ara una foto allà, tothom vol una estampa amb la geganta Anna Gironella i el gegant Carlemany.
Encara no comencem la cercavila que la banda de Donostia "Los bebes de la Bulla" ens animen amb la canço duduah-duduah-dudu uah uah uah!!! Són uns veritables músics, vestits de mariners (mitjons blancs, pantalons blancs i barret de mariner)! Al cap de poc, ja arriben els 8 gegants de la ciutat, els veiem de lluny, giravoltant i ballant sobre el seu eix!!! Els capgrossos van davant i són molts, potser 16!!!! Tots ells ben equipats amb el budell del porc inflat a la mà, a punt de ventar cops a tothom que es posi per davant; nens, joves i grans.
Ens preparem, a l'inici els 5 capgrossos: l'avi, la nena, la Beneta, la Maria de les Cols, la Pericota i el ballester. Ja estan ben a punt i com que són al cap de la cercavila, la resta de fal.lera ja ens posem en tensió.
Les bastoneres es preparen en posició del ball de porrots. Les bastoneres i bastoners som 9! Gisela, Heura, Mariona Dalmau, Glòria, Núria, Yasser, Bernat, Mariona Grau i Mireia.
A darrera, els gegants també estan preparats i mentalitzats, en Toni i en Jordi Pla estan a punt de fer la cercavila més llarga, doncs no podran fer cap canvi amb cap altre geganter, la resta no han pogut acompanyar-nos.
Ja només ens falten gralles i percus que també són a punt! Tots plegats tenim molta il.lusió per compartir la festa amb la gent de Donostia, els gegants i capgrossos de la ciutat.
La cercavila és espectacular. Hi ha tanta, tanta gent!!! Moltes persones, famílies i turistes s'han acostat als carrers del barri vell. La veritat és que els capgrossos locals, amb aquestes budells que busquen atiar a tothom que es posi al davant, són una gran atracció. Els porrots queden elegants al mig de tanta munió de gent, el ball dels capgrossos atrau la mirada de tothom. Les bastoneres llueixen el túnel, els gegants fan gala i els músics fan ressonar compassos de festa!!
La cercavila s'enfila pels carrers del barri vell, fins que ens n'anem cap al port. Fem una primera part de 1 hora i 30 minuts, en la que veiem quin és el tipus de festa, tothom s'ho mira i en gaudeix. Això sí, si tenen ganes de creuar pel mig del cercavila, ningú se'n priva.
A l'alçada del port, els capgrossos de Donostia ballen el 7 salts. Tot seguit, els capgrossos de la fal.lera gironina ballen la polca de St. Celoni i tota la fal.lera ballem els set salt, de nou.
La cercavila torna a fer el recorregut a la inversa, passem de nou per els carrers del barri vell! Ara només queda una hora de tornada!! Els carrers són més plens que a les 7 de la tarda, ja gairebé són les 9h!
Quan arribem al punt de sortida, estem totes i tots ben cansats i cansades però amb tot el plaer del món d'haver fet realitat aquesta cercavila. Això sí, abans d'acabar els gegants i capgrossos de Donostia ens han fet un passadís per ballar l'última peça, el mercat afircà pasant pel mig.
Estem contentes i contents d'aquesta tarda, ballant pels carrers festius de Donostia. Gràcies a totes i tots!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada