dimecres, 15 d’octubre del 2008

LA COCOLLONA

Dia: 17 d’octubre
Hora: 2/4 de 9 del vespre
Lloc: Plaça Assumpció - (Sant Narcís - Girona)
Preu: Gratuït

Espectacle ideat i realitzat per Fal·lera Gironina



... «diu aquesta llegenda que a la banda esquerra de l’Onyar, pel barri del Mercadal, hi havia un convent de monges que practicaven molt poc les devocions i penitències que els pertocaven i que més aviat es dedicaven a una vida força disbauxada.

Però entre elles hi havia una novícia, carregada de bona fe i amb veritable vocació religiosa, que no volia seguir les altres germanes en el seu errat camí i els retreia contínuament la vida pecaminosa que portaven. Aleshores, les germanes, per no haver de sentir sempre el corcó dels constants retrets, la van tancar amb pany i clau en una cel•la subterrània, molt a prop d’on ara té sortida al riu la sèquia Monar.

Durant molts anys, la pobra novícia va restar empresonada a la tètrica cova fins que a la persistent humitat, la falta de llum i la mala alimentació, van fer que li anessin sortint unes escates a tot el cos fins que, poc a poc, va sofrir una metamorfosi total i es va quedar convertida en una mena de cocodril. Però encara que tingués un aspecte repulsiu, la seva santedat i la puresa de la seva ànima van contribuir d’una altra manera a la transformació del seu cos: li varen sortir a la seva esquena de rèptil unes meravelloses ales de papallona, de lluminosos colors.

I així la novícia es va transformar en la Cocollona. Quan va morir, sola i abandonada, el seu fantasma va començar a ésser vist nedant per les aigües del riu Onyar, pels voltants del lloc on havia estat injustament tancada,més o menys entre els actuals ponts de Pedra i de les Peixateries Velles.

I diuen que, únicament les nits de lluna plena, cap a l’alba, en aquella hora boirosa en què els fantasmes són visibles, aquells gironins que siguin veritablement sensibles poden veure l’espectre mig transparent i borrós d’un cocodril amb les ales de papallona que va nedant, amunt i avall, fins que, al primer raig de sol, s’esvaneix.»

Llegendes i Misteris de Girona
Carles Vivó
Quaderns de la Revista de Girona, 24
Diputació de Girona Novembre 1989

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada